Història

La Principal de l’Escala és una cobla refundada l’any 2004; es tracta d’una cobla jove, però amb un gran rerefons històric.

La voluntat dels intèrprets de la formació és, entre d’altres, la de recuperar i donar a conèixer les sardanes de compositors escalencs, com ara Josep Vicens Juli “Avi Xaxu”, Pere Mercader, Lluís Albert, Joaquim Hostench…

Una altra de les nostres aspiracions és la de portar part de la nostra cultura arreu del món. Dins les nostres expedicions, podem destacar les realitzades a Grècia, Sardenya, Pais Basc o Suïssa.

553956_4935204864288_1275362906_n

 

Una mica d’història…

 

Des de temps antics, l’Escala és un dels municipis de Catalunya amb més tradició sardanista. Prova d’això són els 15 compositors que la vila ha tingut fins als nostres dies, dels quals destaquen els noms de Josep Vicens i Juli, l’Avi Xaxu, Pere Mercader i Andreu, Josep Ma. Vilà i Saliner, Jaume Vilà i Comas, Lluís Albert i Rivas i Joaquim Hostench i Duñabeitia.

Per executar les melodies, però, sempre han calgut formacions i músics que les interpretin. A l’Escala, des de mitjan segle XIX, la música estigué lligada a diverses famílies (Mercader, Vicens o Xaxu, Sala o Xiquet, Hereu, Esponellà, Tasis i Vilà) i existiren la Cobla d’en Salvador Batalla, la Cobla de Dalt o Els Cadiraires, dirigida per en Rosendo Mercader, o la Cobla de Baix o Co
bla del Xaxu. No obstant, la formació musical més destacada del vuit-cents fouL’Aliança, fundada el 1888 i dissolta el 1912, i de la qual en formaren part músics destacats com els tenores Albert Martí i Salvador Sastre (Vador Gall), el cornetí Pere Ferrer Tano o els germans castellonins Josep i Enric Riera i Bolassell.

historia1

Cobla “l’Aliança” (1888 – 1912)

La cobla més destacada, però, sempre fou La Principal de l’Escala, fundada el 1906 per Josep Vicens Xaxu, que en fou el director, i Ramon Tasis i Tutau, que en fou el representant. Fins el 1918 la cobla escalenca fou el pas previ de molts músics que després foren consagrades figures (com Gil Lloveras, Pere Ferrer i Sayeras o Carles Mauné), però a partir de 1919, quan assumí la direcció Francesc Sala i Flaqué (en Xiquet), el conjunt escalenc progressivament anà millorant la qualitat i la musicalitat, fins que el 1926 assolí la Primera Categoria.

Aquell 1926 la cobla comptava amb: Ramon Tasis i Tutau (flabiol), Joan Puig i Cinto Hereu (tibles), Lluís Cotxo i Francesc Llopart (tenores), Josep Ma. Vilà i Josep Figueras (cornetins), Salvador Tasis (trombó), Francesc Sala i Flaqué i Francesc Sala i Ximinis (fiscorns) i Ramonet Tasis (contrabaix). Aquest èxit fou molt fugaç, ja que la pèrdua dels elements més destacats i l’apariciódel jazz féu que la formació escalenca es dissolgués el març de 1929.

Antiga Principal de l'Escala (1906-1929)

Antiga Principal de l’Escala (1906-1929)

El 1939, després de la Guerra Civil, La Principal novament es reorganitzà, aquest cop guiada per Joan Lassús i Jaume Vilà, que sempre en foren els caps visibles. Durant aquesta segona etapa, formaren part de la cobla escalenca tant joves intèrprets i promeses (Martirià Font, Ricard Parés i Bastons, Antoni Giner o Eduard Font) com músics veterans (Gil Lloveras, Josep Blanch i Reynalt, Climent Anglada, Joaquim Vallespí, Genís Canet, Joan Saliner, Josep Turias o Lluís Grau).

 

El 1949 la formació féu el seu segon viatge a Madrid i el novembre de 1950 viatjà a Prada de Conflent, on conegué Pau Casals i estrenà una sardana seva: Sant Martí del Canigó. Llavors, La Principal era formada per: Genís Canet (flabiol), Pere Ferrer i Cinto Hereu (tibles), Joan Lassús i Miquel Mayoral (tenores), Josep Ma. Vilà i Saliner i Jaume Vilà (trompetes), Climent Anglada (trombó), Josep Ma. Vilà i Comas i Francesc Sala i Sastre (fiscorns) i Rafel Callol (contrabaix).

Tot i que des que es reorganitzà fou de Segona Categoria i tingué molta anomenada a les províncies de Girona, Barcelona i, fins i tot, un xic de Lleida i Tarragona, la paulatina manca de contractes i l’envelliment dels components de la plantilla motivà la seva dissolució el març de 1957. Caldria esperar fins el 2004 (és a dir, 47 anys de silenci) perquè es tornés a fer realitat un somni i l’Escala tornés a disposar de formació musical pròpia: La Principal de l’Escala.

Deixa un comentari

Please log in using one of these methods to post your comment:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s